Reflexio
Tal vegada hauria d’haver-me interessat pel que feia o deixava de fer, pel que pensava o sentia, i no acollir-me a la més fàcil simplificació d’una relació mare fill en la que només és compartia l’espai i la companyia. Ara que organitzo les seves peces sento que potser no era només un entreteniment sinó un interés real -tot i que portat d’una forma que considero malaltissa-, i que aquests objectes tenen valor si més no en el treball -important- desenvolupat en ells. No dibuixava bé, però l’exploració dels diferents mitjans, tècniques, que a mi personalment m’esgota abans de començar, en ella és la constant. No és tant l’èxit final en la bellesa de l’obra si és que hi és, sinó la persistència, perseverància en la recerca i el treball, el que m’obliga a admirar la mare -com a artesana-. I per aquest motiu m’emprenya; m’emprenya profundament no haver estat capaç d’interessar-m’hi. Fer-li sentir d’una manera activa la meva admiració per aquest treball i donar-li allò que tots a vegades necessitem: reconeixement d’algu que estimes.
No sempre viure als núvols és positiu; més aviat al contrari…
